Fins ara, la fama d'Eivissa a tot el món es fonamenta en sa seua cultura, música i moda, però sobretot, en sa vida nocturna, per exemple per ser la seu de la discoteca més gran del mon. Recentment però, en molts habitants de s'illa i en un nombre cada volta més gran de polítics locals creix s'idea de què hi ha la possibilitat, en aquest petit paradís mediterrani, d'una oferta turística alternativa.
Els mesos de s'estiu de 2010, voldríam reunir tots els residents i visitants interessats en la creació d'un estudi col·lectiu, un “moviment de transició”, pel benefici de tots. Invitam a associacions de veïns, grups ecologistes, agrupacions empresarials, empreses i persones individuals a participar en sa idea de crear un nou concepte per la gestió dels nostres recursos, buscant un equilibri entre el que s'ha de fer a nivell internacional i el que es pot fer en s'àmbit local. Voldríam animar a tota sa població, inclosa s'administració pública, a treballar en harmonia per crear un futur sostenible per s'Illa d'Eivissa.

Visió més acció poden canviar es món!

Donats els problemes que crearà la crisi dels combustibles tradicionals i ses repercussions des canvi climàtic, una comunitat que sigui autosuficient per la cobertura des major nombre possible de ses seues necessitats, estarà molt més preparada per a la provisió d'aliment, energia, transport, salut i allotjament que ses comunitats actuals que depenen de la globalització.
Si planegem i actuam amb prou antelació, usant es nostre ingeni, cooperant dins de sa nostra comunitat local, podrem construir un futur que ens realitzi i ens enriqueixi, més vinculat a la Terra i més respectuós amb ella que s'estil de vida predominant avui.
Mentre que la corba del consum d'energia creixia, la societat va demostrar posseir col·lectivament grans dosis d'enginy i imaginació. No hi ha cap raó per què no puguem utilitzar ses mateixes habilitats per a planificar el camí invers.
De fet, si començam aviat i treballem amb prou creativitat i integració, veurem que viure amb un nivell d'energia més baix és una millora qualitativa amb relació a la indiferència amb que molts de nosaltres mirem aquests temes.

Els tres nivells d'actuació – Global (por exemple, es Protocol de Kyoto i es Protocol Sobre l'Escassetat de Petroli), Nacional (quotes negociables de producció de CO2) i Local (iniciatives de transició), posen de manifest que durant el segle XXI es veurà la Humanitat en la Gran Transició Energètica.
Amb cooperació, coordinació i el vent de sa consciència a favor, tenim es potencial necessari per crear un món més satisfactori, més equitatiu i sostenible.
El repte es troba en començar immediatament a buscar la manera de navegar de forma cooperativa per la baixada de les disponibilitats de petroli mentre prenem les mesures necessàries per abordar el canvi climàtic.

Com a espècie, tant si volem com si no, haurem de realitzar la transició a un futur amb menor disponibilitat d'energia.
És millor navegar sobre aquesta onada que ser engolits per ella! !

Pla d'actuació per a sa disminució de s'energia

Part del procés de desenvolupament d'un Pla de Disminució Energètica consisteix a aprofitar el geni col·lectiu de sa comunitat. Per això és crucial formar un cert nombre de petits equips de treball per tractar aspectes concrets del procés.
Cada equip fixarà es seu programa de treball i sa seua manera de realitzar-lo, però tots estaran sota la cobertura des projecte com a conjunt. Teòricament cada equip ha de cobrir tots els aspectes necessaris per què sa seua comunitat pugui sostenir-se a si mateixa i prosperar. Exemples d'aquests aspectes son: s'alimentació, es residus, s'energia, s'educació, sa joventut, s'economia, es transport, s'aigua, s'administració local.
Cadascun d'aquests equips estudiarà sa seua àrea i intentarà determinar la millor manera d'augmentar la capacitat de resistència de sa seua comunitat front dels problemes i de reduir s'emissió de CO2, Ses seves solucions formaran s'esquelet del Pla de Disminució Energètica. Encara que és imprescindible que ses Iniciatives de Transició siguin apolítiques i que no siguin integrades per s'administració, necessiten estar recolzades i informades per la mateixa.

Ses empreses que mirin a llarg termini i que siguin conscients de ses limitacions que la globalització implica en es subministrament d'energia, han d'estudiar les conseqüències que tindrà per a elles l'escassetat dels carburants, sobre tot en quatre sectors: subministraments, residus, ús de s'energia i mercats.

Conclusió:

Com que Eivissa és una comunitat plurinacional amb una influència mundial, ens hem de preguntar com podem preparar-nos per un futur sostenible i diferent. Això implica que treballem junts tots els sectors de sa nostra comunitat i partícipar de sa satisfacció de descobrir ses solucions